Església

Església, part inacabada

A la part de darrere l’església hi ha la part inacabada. S’hi conserva una petita resta d’un dels murs de l’església del segle XVI, la qual havia substituït la primitiva capella.

La construcció d’aquest enorme edifici s’inicià la segona meitat del segle XVII però fou suspesa la primera meitat del XVIII i, malgrat algunes represes, el temple quedà finalment inacabat a causa de les vicissituds històriques del segle XIX: la guerra del francès i les lleis desamortitzadores de Mendizábal. De fet, el Santuari restà abandonat fins que l’Estat el va vendre i, amb l’ajut d’un intermediari, passà a mans del bisbat de Solsona l’any 1886.

Nau de l’església i Retaule barroc

En destaca el magnífic retaule barroc, obra del taller de Carles Morató, que acull en el seu petit cambril la imatge gòtica que ja a l’inici del santuari havia estat col·locada en la
primitiva capella: una talla del segle XV de la Mare de Déu amb el nen Jesús en braços que juga amb un ocellet. Aquest és un dels tres retaules barrocs, originals i de grans
proporcions, que tenim al nostre país; els altres dos són el de Cadaqués i el d’Arenys de Mar. Carles Morató rebé l’encàrrec de l’obra el 1747.

Tot el conjunt està construït en fusta d’àlber i de pi, i fou daurat i policromat per Antoni
Bordons, el qual acabà l’obra el 1774.

Retaule renaixentista

Aquesta capella, inicialment del sant Crist i avui capella del Santíssim, conté el retaule renaixentista de l’església del segle XVI, és a dir l’anterior a l’actual. S’atribueix al pintor portuguès Pere Nunyes, aleshores establert a Catalunya.

En nou compartiments s’hi representen els principals misteris de la vida de Jesús i de la seva mare, Maria.

Orgue

Des de la nau es pot veure molt bé, damunt la porta lateral d’accés a l’església, l’orgue del segle XVI, revestit d’un armari barroc. Juntament amb el retaule renaixentista són les dues importants obres que conservem de l’església anterior. És un dels orgues més antics del nostre país en funcionament. L’instrument, de l’any 1593, disposa de set registres, i fou construït al taller de l’orguener solsoní Antoni Bordons. Fou restaurat al taller de Gerhard Grenzing a les acaballes del segle XX; actualment forma part del cicle de concerts d’orgues històrics de Catalunya.

Capella de la Desaparició

Davant per davant de la part inacabada de l’església s’inicia el camí que porta a l’anomenada capella de la Desaparició. Es tracta d’un centenar de metres i està flanquejat per unes pilastres en què hi ha unes majòliques amb els misteris del Rosari, obra del ceramista Joan Guivernau, el qual té també molta obra a Montserrat.

Les actes que s’aixecaren sobre el fet de l’Aparició indiquen que la Verge-nena s’acomiadà dels dos vailets i marxà en direcció cap a Torredenegó, és a dir, cap a ponent. Per commemorar aquest fet s’aixecà, el 1548, una creu al bosc de Sant Joan, a escassos 200 metres de la Bassadòria. Davant mateix d’aquesta creu s’hi edificà l’any 1600 una capella, dedicada a sant Joan Baptista però coneguda popularment com la capella de la Desaparició.

El mosaic de la capella, del 1946, és disseny de Frederic Marès.