I justament això feien els dos vailets de la Cirosa, una masia propera, aquell vespre del dijous 3 d’agost del 1458, quan van ser beneïts per l’aparició de la Mare de Déu. També el metge de la contrada, que passava per aquí cinc dies més tard, va experimentar alguna cosa que sobrepassava els límits naturals. Coneixem els noms i els detalls de tot això gràcies al procés canònic instruït pocs dies després dels fets.
La notícia del que hi passà, tan extraordinari, es va divulgar ràpidament i s’estengué el missatge que la Mare de Déu va donar als dos germans pastorets: la invitació a tornar a la part de Déu.
La gent dels pobles veïns, i fins de força més enllà, inicià cap a aquest indret pelegrinatges que anomenaven “anar al lloc del miracle” i així quedà batejat aquest santuari. Consta que ben aviat s’hi edificà una capella, de la qual, però, no ens queda cap vestigi. Sí, en canvi, que tenim la imatge de la Mare de Déu que hi fou col·locada.
Com a testimoni del fet de l’Aparició hi ha la creu commemorativa –record de la gòtica, adornada amb un magnífic capitell, que hi col·locaren aleshores i que fou en part destruïda el 1936– i un viver d’aigua construït l’any 1894 que ens recorda la Bassadòria.
El conjunt ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 22 d’abril de 2008.
Més informació www.santuarielmiracle.cat